dimecres, 31 de desembre del 2014

Top 10 de mangues 2014



Entraran en aquesta classificació mangues que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10: 

En un Racó d'aquest Món
1) En un Racó d’aquest Món (Kono Sekai no Katasumi ni, de la Fumiyo Kōno): me’n vaig llegir els dos volums de l'edició francesa pràcticament d’una tacada. Sabia que, per l’autora, m’agradaria, però va superar les ja altes expectatives. Tendra, emotiva i amb una narració que aconsegueix transmetre tot el que es proposa la Kōno.

2) El Joe de l’Endemà (Ashita no Joe, del Asao Takamori i el Tetsuya Chiba): per fi, després d’anys d’haver-lo començat, el vaig aconseguir acabar en la primera meitat de l’any. Un grandíssim manga. El considero el meu shōnen preferit. Cadascun dels combats és únic i, més enllà d'aquests, hi ha diverses subtrames argumentals que t'avoquen de ple a la història.

3) Les Nostres Transformacions (Bokura no Hentai, Fumiko Fumi): el descobriment de l’any. D’aquelles obres que t’ajuden a créixer interiorment a la vegada que et fan assaborir cada pàgina.

4) Companys de Classe (Dōkyūsei, de l'Asumiko Nakamura): història magníficament ben duta. La seva lectura em va provocar una sensació similar a la de determinats passatges de Fruits Basket. Es tracta sobretot d'escenes de beneiteries simpàtiques que has fet i que et generen una certa nostàlgia.

El Joe de l'Endemà
5) Animada! (Happy!, del Naoki Urasawa): l’obra de l’Urasawa que més m’ha agradat fins al moment. I ho diu algú que n’ha llegit Monstre (Monster) i Nens del segle 20 (20th Century Boys) senceres. Aquesta obra combina perfectament un argument addictiu amb uns personatges potents.

6) Cullera de Plata (Gin no Saji, de la Hiromu Arakawa): una altra obra que et fa créixer. A principis d’any la duia més o menys al dia, perquè està prou bé, però entre que l’Aki té certes intervencions penoses en els darrers volums que vaig comprar i que m’havia fet el propòsit de no gastar tant, la vaig deixar aturada.

7) Sàbat Etern (Eternal Sabbath, de la Fuyumi Sōryō): ja n’havia llegit el primer i estava a l’expectativa de cruspir-me’n la resta. En els darrers volums la cosa fluixeja, però en general és una obra molt ben duta. Definitivament, he de llegir més coses d'aquesta autora!

8) Baptisme (Baptism, del Kazuo Umezu): redéu, quina obra més angoixant. Mil vegades millor que l’única publicada per aquí de l’autor (Aules a la Deriva, Hyōryū Kyōshitsu). Llàstima del final, que és un autèntic despropòsit.

9) La trobada entre la neu i l’estiu (Natsuyuki rendez-vous, de la Haruka Kawachi): quelcom que transcorri en una floristeria ja té uns punts assegurats per part meva. Però és que la història, a més, està ben construïda i enganxa. Si està en una posició tan baixa dins del top és pel protagonista. Fins on he llegit, el veig molt buit.

Les Nostres Transformacions
10) Rodamóns (Planetes, del Makoto Yukimura): sempre m’ha fet molta gràcia el nom original d’aquest manga, perquè, sense tocar-lo, en català ja li escauria. Deixant aquesta curiositat de banda, he de dir que està molt treballat. Això sí: no m’agrada gaire el tractament en general que se li dóna als personatges femenins i a l’amor.

Menció d’honor:

Jose i l’Encarregat (Jose y el Encargado, de la Hanaoka): un còmic que en termes estrictes no es pot considerar manga, però que tant per dibuix com per narrativa (més enllà del sentit de lectura), podria passar com a tal perfectament. I com que crec que es mereix estar aquí, doncs l’hi poso. Enguany, els seguidors d'aquesta comèdia hem tingut l’oportunitat de degustar-ne el “final”. Tan de bo algun dia puguem veure’n més capítols. Els personatges són genials.