Títol original: Fanchon Fadette (ファンション・ファデ)
Autora: Tomoko Naka
Revista: Sho-Comi
Editorial: Shogakukan
Anys: 1977-1980
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Competitivitat, Romanç
Nombre de volums: 8 (4 en bunko)
Edicions fora del Japó: no n’he
trobat
La carn és dèbil.
Fins i tot la gent més atreta per la història i la narració no pot evitar caure per un dibuix maco o una portada que enamora. Això és el
que em va passar amb la bunko de La Caçadora
Flonja (Funwari Hunter), que
recopila els dos volums originals en un de sol. El volum en qüestió estava plastificat
i només en podia veure la portada i la contraportada. A més, no sé japonès, per
tant, es tractava de quelcom que només podria mirar i admirar, però no llegir
ni seguir completament com a història.
Així i tot, vaig
adquirir el volum i he de dir que va ser una molt bona compra. Ni que sigui com
a artbook en blanc i negre, ja val la pena. El dibuix interior és una autèntica
passada.
Havent-me quedat
amb tan bon gust de boca, no podia sinó sentir curiositat envers l’autora, la Tomoko Naka, algú
que, segons Baka-updates, va estar elaborant còmics de manera professional des
de finals dels setanta fins a principis de la present dècada. Així doncs,
vaig acabant-me llegint l’únic que en puc llegir d’ella: els dos primers volums
i el primer capítol del tercer del seu manga Fanchon Fadette. La indignació em va envair. Com pot ser que mai abans
hagués sentit parlar d’aquesta grandíssima autora? Com és que no té el seu
propi espai al recentment publicat llibre El
Shōjo als Anys Setanta (Shōjo Manga
70 Nendai Hen)? Si fins i tot hi consta l’Akimi Yoshida, una autora que no
és gaire representativa d’aquesta dècada, sinó de la següent. Per què aquest
desconeixement i desinterès envers una autora d’aquesta categoria? No serà pas per manca de
popularitat: sense anar més lluny les dues obres seves que cito tenen
reedicions. Per alguna cosa deu ser.
Fanchon Fadette té un punt de partida que
em va encantar, tot i que no sé fins a quin punt és realista o no: la Fade és
filla d’un antropòleg que porta estudiant una tribu africana des de fa molts
anys. Ella viu amb ell, per tant, resulta inevitable que es relacioni amb la
gent del poble. Així és com acaba fent parella amb la Lulu, una jove de la
tribu i ambdues planegen casar-se. El clan de la Lulu ho veu perfecte, però el
pare de la Fade, no. Hi posa pegues a tot. I això que la Fade li posa solució
fins i tot a la desavantatge més aparentment insalvable que li planteja el seu pare: la incapacitat de
procrear. Com que la Fade no es dóna per vençuda i el seu pare és un covard
manipulador, aquest l’envia a França, el seu país d’origen, amb l’excusa que
s’ha d’educar abans de casar-se amb la Lulu per tal que el matrimoni sigui un
èxit. Evidentment, el que ell espera és que a França se li passi el “caprici
adolescent” sota l’estricta tutela del seu germà, el tiet de la Fade, i acabi
fixant-se en algun home, s’hi casi i dugui la vida d'una dona “com cal”.
No us sembla una
premissa d’allò més trencadora? Tenint en compte que es tracta d’una obra de
finals dels setanta, comença molt forta: dues noies que volen casar-se i, a més, una d’elles és
d’ètnia europea i l’altra, africana. És a dir, l’autora va contra dos tabús de
cop! M’encanta, ho adoro. Val a dir que hauria sigut encara més innovador que la
Fade fos japonesa, ja que si molts mangues amb una temàtica lèsbica o de dones
amb les idees clares eren ambientats a Occident i no al Japó era perquè “les
estrangeres són així d’estranyotes,
en canvi les japoneses no fan aquestes coses innacceptables per a tota bona dama”. Mentre fos una forastera la que
fes tal o qual cosa no importava tant a nivell de censura prèvia, ja que no s’establia
un model de conducta tan clar. Evidentment, el súmmum de la innovació hauria sigut que la protagonista hagués estat la Lulu.
Em sembla prou
curiós el paral·lelisme que es fa a aquesta obra: Europa = repressió ; Àfrica
= llibertat. Normalment és al revés (sobretot en el cas que es faci per autors
europeus). Massa vegades se’ns oblida que l'Àfrica és un continent molt gran i que a Europa es donen, encara a l'actualitat, molts abusos.
El que també
m’agrada molt de l’obra és la seva protagonista. Com a personatge, té molta
força i no accepta qualsevol cosa que li imposin. Li agrada anar bonica, però a
la vegada detesta estar incòmoda: defuig tant els vestits entallats com els talons. A més, no entèn com pot ser que la facin vestir de manera tan recatada: per què ha d'amagar el seu cos? Disposa d’un gran talent i s’escarrassarà per a polir-lo i triomfar professionalment. No es conforma amb
una feina “passiva”, com el modelatge*, sinó
que lluita per esdevenir dissenyadora, la seva autèntica passió. Tot i
que té una gran imaginació i molt bon gust, haurà d’aprendre una barbaritat i
de polir els seus punts febles.
 |
| Si a la Fade li apreta un vestit, ella agafa un llençol i se'n fa un de còmode. |
Trobo destacable el
fet que tothom, quan la Fade diu que està promesa, dedueixi que és amb un noi (quelcom
que encara passa majoritàriament a dia d’avui en el món occidental). D’altra banda,
al llarg de les pàgines que he llegit, ella no defineix la seva sexualitat ni
diu en cap moment que els nois no l’atreguin. Simplement, estima la Lulu i la
vol per parella. Espero que en el que queda de volums no canviï de parer i
acabi decantant-se cap a un dels múltiples nois que la cortegen.
D’entre la resta de
personatges, n’hi ha alguns de molt estereotipats i d’altres de més
equilibrats. Un d’aquests és el pare de la Fade: d’una banda vol que es casi
amb un home, però a la vegada té remordiments envers la Lulu. Tot i així,
ostenta també un element surrealista difícil de creure.
Hi ha, a més, un gran munt
de personatges prou variats. Es donen relacions
de poder entre tots dos gèneres, ja siguin terriblement negatives com d’altres de més sanes. Per a rematar el repertori, hi
ha el que jo anomeno “personatge japonès de rigor”, que és aquell que surt en obres
japoneses ambientades a l’estranger perquè, imagino, el públic no se senti tan
alienat.
Si aquest manga té
un punt feble és, precisament, el surrealisme impera en diverses de les seves facetes.
Primer perquè no sembla tenir cap mena de treball de documentació al darrere, segon
per les reaccions d’alguns personatges enfront de determinades situacions. Tot
plegat, conforma en massa situacions una amalgama d’esdeveniments que se
sustenta sobre un finíssim fil. Si li sumem que, per si no fos poc, el factor
sort és quelcom imperant al llarg de les pàgines, tenim un conjunt que fa
aigües per totes bandes.
La narració és
lleugera i moltes vegades pren el punt de vista dels personatges (normalment de
la Fade, que per alguna cosa és la protagonista). La disposició de les vinyetes està molt ben trobada i sap crear la reacció buscada en el lector. S’hi inclou també algun petit experiment i símbol, els quals sumen valor a l'obra.
Pel que fa al
dibuix, em sembla maquíssim, tan carregat de detalls. Tot i així, l’anatomia no és del tot
correcta i, de tant en tant, hi ha coses que em fan mal, com alguns colls
llarguíssims. Cal tenir en compte que aquesta és una de les dues primeres obres
(no queda clar amb quina va debutar) de la Tomoko Naka i no ho sembla pas. A més, el
seu dibuix evoluciona bastant ja tirant al final d’aquest manga o si el
comparem amb La Caçadora Flonja.
Llàstima que hagi perdut força en els seus mangues més actuals.
Com a curiositat,
em sembla que és bastant plausible que Paradise Kiss begui d’aquesta obra. No
només per la temàtica que comparteixen ambdós mangues, sinó perquè el disseny de cert personatge
i el seu rol són bastant similars en totes dues històries.
La recomano? Sí!!!
Tot i contenir situacions surrealistes i recolzar-se en casualitats constants,
és una obra que brilla amb llum pròpia. Es desmarca d'un bon munt d’altres i encara avui destil·la novetat. La recomano especialment a aquells interessats en el
món de la moda.
Nota global (fins on he llegit): 8’5/10
*No dic que ser
model hagi de ser dolent per se.
Simplement, m’agrada aquesta subversió de rols i que es reivindiqui que no per
ser dona no pots ser altra cosa que model dins del món
de la moda.
