Títol original: Glaucos
Autor: Akio Tanaka
Revista: Weekly Morning
Editorial: Kodansha
Anys: 2003-2005
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Esports, competitivitat, drama
Nombre de volums: 4
Edicions fora del Japó: França (Glaucos) i Itàlia (Glaucos).
M’agrada anar
provant mangues que tracten temàtiques diverses. És per això que quan vaig
veure les portades d’aquest, m’hi vaig llançar. Creia que tocaria el tema de
gent que busseja per afició. No podia estar més equivocada. Tracta sobre “l’esport”
més monòton del món: l’apnea.
Aquest còmic
comença de manera bastant tòpica: un instructor d’apnea es topa per pura
casualitat amb un noi jove que pot aguantar molt bé la respiració sota l’aigua
i el convenç per a entrenar-lo i competir professionalment. Per acabar de
rematar els clixés, s’hi inclou una profecia.
L’apnea és quelcom
que genera molt poca tensió. Conseqüentment, l’autor decideix, en comptes de
desenvolupar millor els personatges, basar aquesta obra en una obsessió per a
batre rècords. Acaba resultant pesadet. I mira que només són 4 volums.
Per si tot això no
fos poc, l’obra resulta molt masclista amb el seu sol personatge femení, que
sembla existir únicament de manera subordinada als homes, sense anhels i
desitjos propis i reals. Patètic.
 |
| Al principi semblava que es tractaria d’una obra mínimament memorable. |
De la narració no
recordo gran cosa, que ja fa vers un any i mig que ja el vaig llegir. Imagino
que si no em ve res de rellevant al cap és perquè devia ser prou fluïda. D’altra
banda, el dibuix, sense ser cap meravella visual, és prou detallat i expressa
bastant bé el contingut del guió.
Com a curiositat,
val a dir que l’autor és el mateix que el dibuixant de Gall de Baralla (Shamo o
més coneguda per aquí com Shamo, Gallo de
Pelea).
El títol té el seu
originen en la mitologia grega. Glauc/os és el nom d’un dels fills de Posidó.
Ho recomano? Gens
ni mica. És un manga avorrit i descaradament masclista. En avançar, la cosa es
va fent pitjor perquè l’únic bo que pot tenir (la “novetat”) es va perdent a
passos agegantats.
Nota global: 3/10
