Títol original: Saki Kusa no
Saki Koro (さきくさの咲く頃)
Autora: Fumiko Fumi
Revista: Pocopoco
Editorial: Ōta Shuppan
Anys: 2011-2012
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Costumisme, romanç,
crítica social, institut
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Alemanya
(Drei Blütezeiten)
Agradant-me com m’agrada
el manga Les Nostres Transformacions, era inevitable que en busqués més de l’autora.
La tasca no ha estat fàcil: ni en francès, ni en italià ni en anglès no en vaig
saber trobar res de res. En alemany, però, vaig veure que se n’havien publicat dos volums únics. D’entre ells, em vaig decantar per aquest.
La història arrenca amb el suïcidi del pare de la
Sumika quan ella és encara molt petita. De resultes d’això, establirà un lligam
molt profund amb els seus cosins bessons: l’Akio i la Chinatsu. Com haurà
evolucionat llur relació quan es trobin els tres en plena efervescència
adolescent?
Aquest ha sigut el
meu primer manga en alemany i val a dir que m’ha costat una mica de seguir, malgrat la seva senzillesa. Feia anys i panys que no tocava l’alemany, però a
la vegada a mesura que anava llegint, anava recordant paraules i expressions.
El context que aporta el dibuix, evidentment, ajuda una barbaritat. Les ganes d’entendre,
també.
No destacaria la
present obra per la seva coherència o profunditat, sinó més aviat per la seva
originalitat repartida en diferents punts de la història. En diverses ocasions,
va aconseguir sorprendre’m. Se’n fot bastant, dels tòpics, en aquest sentit. Es
tracta, però, d’un manga relativament tranquil, tot i que conté diverses
escenes incòmodes.
Les relacions entre
els personatges són entre tòpiques i peculiars. Curiosa combinació. No puc dir
més sense esbudellar detalls dels esdeveniments.
La narració resulta
senzilla de seguir; és d’allò més dinàmica. Les pàgines varien molt la
gràndaria de les vinyetes. Ara, unes de petites, adés, unes de grans, passant
per de mitjanes. Amb aquestes variacions, l'autora aconsegueix transmetre un seguit de sensacions. Això, definitivament, demostra un domini del tempo excel·lent. D’altra banda, val
a dir que les pàgines amb vinyetes verticals de dalt a baix és marca de la
Fumiko Fumi. A pocs més autors ho he vist fer... i menys tan sovint. I sap com
fer perquè li quedi bé. Bàsicament, doncs, la narració d’aquesta autora és molt
personal i la mar de fluïda... i a Les Nostres Transformacions, per si tot això
no fos poc, s’atreveix amb alguns experiments.
El dibuix és
encantador, però és nota que l’obra que ens ocupa és anterior a Les NostresTransformacions, ja que respecte a aquesta li manca tècnica i seguretat. De
tota manera, m’agrada igualment i aconsegueix entendrir-me el cor.
La meva traducció
del títol és una adaptació lliure de l’absurda traducció del traductor
automàtic de google a l’anglès: “When it blooms earlier biterness”*. Per tant,
és més que possible que el títol vulgui dir quelcom diferent al que jo he
escollit. Coses de no saber japonès. A més, no he pretès mantenir el joc
fonètic de l’original, ja que m’hauria requerit massa temps.
L’edició alemanya
té la mateixa il·lustració que la japonesa a la portada (en un principi, vaig
pensar que era inventada; ja que les originals japoneses solen tenir una gamma
de colors més àmplia). Aquest dibuix s’estén a la contraportada i a les solapes,
les quals són llarguíssimes! Gairebé equivalen a l’amplitud de les pàgines. Mai
me n’havia trobat unes així. Parlant de mides: aquest volum s’assembla en
aquest sentit a un A5.
Ho recomano? Doncs
en un principi, no. Aquesta obra no té res pel que la pugui recomanar
obertament, potser tret de la crítica social que s’hi fa i que tampoc és l’element
principal de l’obra. A mi ja m’està bé llegir obres d’aquest estil. Obres on
passen coses, però a la vegada dius... “com resumeixo això?”, “Què passa aquí,
ben bé?” Crec que els fans del Taniguchi entendran què vull dir. Si t’agraden els
còmics més o menys costumistes amb un punt tenebrós i un dibuix bufó, potser
aquest manga t’agradi. Altrament, gira cua.
Nota global: 7’9/10
*Que vindria a ser quelcom així com “Quan
floreix amargor primerenca”. No té cap mena de sentit.
