dijous, 31 de març de 2016

Marginal




Títol original: Marginal (マージナル)
Autora: Mōto Hagio
Revista: Petit Flower
Editorial: Shōgakukan
Anys: 1985-1987
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Crítica social, ficció científica, misteri
Nombre de volums: 5
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

El Cor del Thomas (Thomas no Shinzō) és un dels meus mangues preferits i ja feia temps que no llegia res nou de la Mōto Hagio. Així doncs, aquests dies hi he posat remei.

Marginal s’ambienta a un món contrautòpic on només queda una dona. Aquesta es troba al servei del poder, que l’obliga a actuar com a una incubadora. La població es troba molt envellida i els adolescents estan molt buscats i valorats com a companys sexuals... fins a tal punt que es trafica amb ells, talment com si fossin coses en comptes de persones.

El tema principal d’aquest manga és l’avarícia humana, la qual sembla no conèixer límits. A més, s’hi donen tot un seguit de debats morals, sobretot pel que fa a l’autonomia individual dels éssers humans.



També resulta destacable com la Mōto Hagio replanteja els rols de gènere tradicionals, que aquí queden assignats ja no pels genitals, sinó per l’edat.

La narració és molt bona, amb algunes escenes que m’han deixat bocabadada. Les composicions de pàgina són magnífiques. Hi ha cops que les vinyetes pràcticament es fonen.

D’aquesta autora prefereixo el seu dibuix més setanter. Aquest és molt expressiu, però està desproveït d’aquella bellesa i aquella gràcia de què feia gala als seus inicis. El millor d’aquest, sens dubte, en són les metàfores visuals. Pel que fa al disseny dels personatges, em crida especialment l’atenció el del Grinja, que sembla inspirar-se en l’estètica del David Bowie.

Ho recomano? Sí. Es tracta dun manga addictiu, està molt ben construït i té una mica de tot: acció, explicacions, crítica social i sentiment. Potser els personatges podrien estar una mica més ben treballats, però l’obra val la pena.

Nota global: 7’5/10