divendres, 1 d’abril del 2016

H, d’home.

Herder és aquella editorial que té una línia dedicada al manga, “La otra h”. Està clar que amb aquesta nomenclatura fan referència a quelcom que es distancia del nom de l’editorial. Sinó, no es diria “l’altra”. I a què, si no és a “Herder”, pot fer referència? Ah, ja sé! A “hombre”! Ara us ho demostraré.

“La otra h” es caracteritza perquè sota el seu segell només s’editen adaptacions de clàssics de la literatura fetes sempre en volums únics per un grup d’anònims (que no sé fins a quin punt no els agrada no rebre un mínim de reconeixement). Doncs bé, fa cosa de dies se’n van anunciar dos nous títols. Aquestes dues llicències són les sengles adaptacions de Crim i Càstig i El Kamasutra. Em va cridar particularment l’atenció que la portada de El Kamasutra estigués protagonitzada per una dona i vaig voler fer un experiment: mirar sobre el total quantes portades dels mangues editats o anunciats per Herder estaven protagonitzades per dones i quantes per homes. No em vaig ni molestar a consultar la web de l’editorial. Per què, tenint a la meva disposició la meravellosa feina dels integrants de Listado Manga?



Podeu creure-us que, efectivament, l’única portada protagonitzada per una dona era la de El Kamasutra? Desglosso aquí el total de les 22 portades per protagonisme segons el gènere:


  • Protagonisme femení: 1

  • Protagonisme mixt: 2

  • Protagonisme masculí: 19


És a dir, un 86’36 % de les portades estan exclusivament protagonitzades per homes (si tenim només en compte el gènere de les persones que apareixen a les portades; ara no em vingueu amb què a L’Origen de les Espècies apareix un tucà en primer terme).

Però aprofundim una micarrona més: les dues portades amb protagonisme mixt la dona en qüestió apareix amb la cara tallada (Crim i Càstig) o com a trofeu (Les Mil i una Nits). És a dir, com a complement d’un home, d’una manera o d’una altra. Per si no fos poc, que l’única portada protagonitzada per una dona sigui El Kamasutra és tota una declaració d’intencions, encara que no hi aparegui sexualitzada. I no comenceu amb la cantarella de què El Kamasutra no només va de sexe, sinó també sobre com trobar una bona parella. Sigueu sincers: amb què associeu la paraula “kamasutra”? Amb una infinitat de postures sexuals circenses o amb agències matrimonials?

Sembla, doncs, que segons aquest conjunt de portades, que les dones només valguem com a objecte de consum sexual masculí (El Kamasutra, Les Mil i una Nits) o com a cuidadores i donadores de suport moral (Crim i Càstig). La ciència, la política, les rebel·lions... són coses d’homes, únicament. Penós. Vergonyós. Indignant.

I encara no he acabat. No pas. Ara parem esment a l’autoria de les obres originals. D’aquests 22* llibres, 21 van ser escrits per homes i el que queda (Les Mil i Una Nits) té la compilació atribuïda a un home, també. Això és literatura universal? Au va! Això és literatura masculina! És com quan al col·legi ens parlaven de “sufragi universal” referint-se al sufragi masculí (sense diferència de classe ni de raça). Les dones, encara que a molts els pesi, som persones. Conformem, aproximadament, la meitat de la població humana. Si quelcom no té la nostra paraula per enlloc, no és universal. No pot pas ser-ho. De cap de les maneres. Estarà terriblement esbiaixat.

Actualització: em comenta el Klonos Heart que a la col·lecció original ja hi ha molts pocs originalment escrits per dones. Continuo opinant el mateix: que no li diguin literatura universal. Amb una selecció on les dones estan de manera testimonial no hi ha universalitat. A més, per què s’han de limitar a aquesta col·lecció? Com si no hi hagués la tira de mangues que adapten novel·les!

*Com que La Ilíada i L’Odissea es troben en un sol volum i són d’un mateix autor, les he considerat com una sola obra a efectes del còmput. Tampoc és que variï gaire l’estadística.