dimarts, 5 d’abril de 2016

El Rèquiem de la Maya




Títol original: Maya no Sōretsu (摩耶の葬)
Autor: Yukari Ichijō
Revista: Ribon
Editorial: Shueisha
Anys: 1972
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Drama, romanç, crítica social, misteri
Nombre de volums: 0; història curta de 128 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

D’aquest manga només sabia que es tractava d’un shōjo de principis dels setanta amb contingut sàfic. Amb aquesta informació i aquest títol, m’esperava que dues noies s’enamoressin al funeral d’una tal Maya. Anava totalment desencaminada. La Maya és una de les noies del romanç! L’altra és la Reina.

La història arrenca de manera bastant tòpica. La Reina forma part d’una família rica, però no se sent plena perquè els seus pares passen bastant d’ella, tret de per forçar-la a què es casi amb un noi que ella veu com el seu germà. Per les vacances marxen a la casa de camp de la família i ja de bones a primeres la Reina es fixa en la Maya, una noia madura i misteriosa que sembla saber-ho tot d’ella.


Quan la història avança, enderroca el tòpic i comença a ficar un munt d’informació que hauria quedat millor repartida en més pàgines. Que em va fet esclatar el dramàmetre!! A mi, que en sóc una gran consumidora i ja vaig preparada!! Mai em va fer arribar a sentir que tot plegat fos ridícul, però. Si de cas, precipitat. La química amorosa es palpa, però li manca temps. I així, amb tota la resta. 

Hi ha una escena en concret que em va fondre de tendresa... i és per aquest moment que encara li professo més amor-odi al final. És tan dramàtic, tot. Tinc el cor trencat. Destrossat. Esmicolat.

Els personatges, en general, són bastant plans. Els més treballats són la Reina i la Maya. En especial, aquesta darrera.

La narració resulta senzilla... i molt addictiva. Emotiva a estones.

El dibuix té encara deixos seixanters i és bastant estàtic en moltes ocasions. Resulta encantador i punyent a la vegada. Els dissenys de les protagonistes es noten clarament influïts per les protagonistes de La Parella de l’Habitació Blanca (Ryōko Yamagishi).

Ho recomano? En general, no. És un melodrama que no agradarà a molts. A més, tot resulta massa precipitat. Ara, si t’atreuen els culebrots curts amb molta informació concentrada, aquest manga podria ser per a tu. A mi m’ha enamorat i després m’ha trencat el cor, però entenc perfectament que a la majoria de la gent no li deixarà una impressió ni la meitat de forta. Al contrari, li semblarà una presa de pèl.

Nota global: 8/10