dissabte, 21 de maig de 2016

La Nuriko


(Aquesta entrada és una profunda anàlisi. Per tant, resulta inevitable que esbudelli el manganime El Joc Misteriós [Fushigi Yūgi, de la Yuu Watase] de dalt a baix. Està feta pensant en aquells que ja l'han consumit. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)

Nota aclaridora 1: Amb aquest text no pretenc establir cap regla inamovible ni postular-me com a gran coneixedora sobre la transexualitat, car encara em queda molt per aprendre i entendre. El meu objectiu és visibilitzar quelcom de què no se sol parlar entre aficionats del manganime i que, malauradament, resulta bastant desconegut. De fet, no recordo haver vist cap bloc en català o castellà d’aquest fandom que hi hagi dedicat mai cap entrada. (He de reconèixer, però, que tinc molt més per la mà la blogosfera espanyola que la llatinoamericana degut a què la primera se situa al mercat on em moc i amb la gent amb qui tracto.) En definitiva: procuro fer dels meus espais, en la mesura que m’és bonament possible, llocs on les persones trans es puguin sentir còmodes i acceptades. Així i tot, si el text resulta transfòbic, m’agradarà que m’ho feu saber per tal de poder-lo reescriure i fer que deixi de ser ofensiu o inadequat.

Nota aclaridora 2: Tractaré la Nuriko en femení al llarg del text, ja que aquesta és la manera en com es percep a si mateixa durant la major part de l’obra i perquè crec que la Yuu Watase la va concebre com a dona trans de gènere no fluid i que els darrers moments del personatge van ser una imposició aliena a la voluntat de la creadora.


La Nuriko és la tercera constel·lació del déu Suzaku que es troba la protagonista al manganime de El Joc Misteriós. Posseeix el do de la força sobrehumana i forma part de l’harem imperial. Tot i ser-ne la preferida, l’emperador es fa el ronsa i no manté relacions sexuals ni de tracte personal amb cap de les dones de l’harem. Així i tot, la Nuriko n’està profundament enamorada.

A més de tot això, la Nuriko és trans. Ella és el primer personatge trans amb què em vaig trobar. Quan encara no tenia ni idea de què és la identitat de gènere i ni tan sols m’ho havia plantejat (si més no, en profunditat). Estic segura que molta gent es troba en la mateixa situació i és per això que la Nuriko és tant important. I més, tenint en compte que els personatges trans no abunden pas en sèries on aquesta temàtica no és la principal (i bé, d’aquestes sèries tampoc és que n’hi hagi tantes, precisament). La Nuriko fou transcendent sobretot per a qui va resultar una referent i un ajut per acceptar-se, però també per a qui li va fer replantejar la cisnorma.

La Yuu Watase no va construir del tot bé la Nuriko perquè tendeix a barrejar a la seva obra cishomosexualitat amb transexualitat quan realment són dos extrems que no tenen res a veure. Vaja, que d’alguna manera reforça la idea que la gent trans només pot ser heterosexual i també el mite que els cisgays són realment dones transheterosexuals. Així es dóna a entendre quan la Miaka descobreix que el cos de la Nuriko és el que tradicionalment s’ha considerat com “cos d’home” i ella li retreu, no el fet de dur roba de dona i actuar com a tal, sinó el fet que li fes un petó al Tamahome (i no pas que se’l fes sense consentiment) i que estigui enamorada d’en Hotohori. Llavors, la Nuriko li concedeix, en confidència: “Jo, per amor, sóc capaç de canviar de sexe”. Aquest tòpic resulta molt perjudicial tant per a les persones homosexuals com per a les trans. Per no dir que invisibilitza completament les persones bisexuals i les intersexuals.


Però i el gènere fluid? Sí, certament, existeixen persones de gènere fluid, però el gènere no varia depenent de qui t’agradi o et deixi d’agradar en un moment determinat. Val a dir que a la Nuriko se la veu còmoda i segura com a dona. No és un paper que sembli que es vegi obligada a executar per tal d’enamorar al Hotohori. Endemés, no ens pot passar per alt cert detall: a El Joc Misteriós hi ha un gay cis. En Tomo.

A més, una persona no esdevé d’un dia per l’altre la concubina més prestigiosa de l’imperi. Són anys de preparació i d’esforç (mirat des d’aquest punt de vista, no m’estranya que la Nuriko es posi tan a la defensiva amb l’arribada de la Miaka). Que sí, ara em direu: és que això ho fa per la seva germana, la Korin, per mantenir-la viva adoptant la seva identitat. I un bé negre amb potes rosses! Primer, això es contradiu amb tot el que la Nuriko deia sobre el seu amor sobre l’emperador (i dubto que mentís). El que aquí em temo que passa (no tinc fonts que ho confirmin, però tot plegat és molt sospitós) és que l’autora va ser pressionada per l’editorial perquè consideraven que no podia ser que una dona amb penis sense sexualitzar tingués tant de protagonisme i tan bona acollida entre els fans. I la van “convèncer” perquè fes de la Nuriko un home cis (i, per postres, heterosexual). Si us fixeu, en cap moment anterior a què la Nuriko vagi forçadament cap a una identitat masculina hi ha cap mena de referència a la Korin ni a aquest tràgic passat. Vaja, que està ficat amb calçador i es nota. Tenim una darrera pista per afirmar que la Nuriko és una dona i que això del final és una imposició: just després d’acabar com a home cis, mor heroicament. MOR després d’acabar la seva dràstica transició a home. Això és un clar simbolisme: a la Yuu Watase li fan fer matar el seu personatge de manera figurada en no permetre-li ser ella mateixa; existir, al cap i a la fi. Així doncs, l’autora la va rematar. És, a més, la primera mort d’un personatge important de El Joc Misteriós. D’alguna manera, amb la mort de la Nuriko es va esberlar també la immortalitat de la resta dels personatges principals (tret de la Miaka i el seu estimat Tamahome). Hauria sigut particularment patètic que només morís la Nuriko, per cert. I no, no compto l’Ashitare com a personatge principal perquè no n’és. No té presentació, no té rerefons i ens el presenten com algú mancat totalment d’humanitat. Més que una constel·lació de Seiryū ostenta el paper d’un sequaç qualsevol.


No és d’estranyar que la reencarnació de la Nuriko fos en un cos tradicionalment considerat com “de nena”. L’única manera en què per fi se li va permetre ser dona. I parlant de cossos: la Nuriko li arriba a demanar i suplicar a la Miaka que la “converteixi en dona”. Ja ho és, per això les cometes. El que la Nuriko vol és un cos considerat tradicionalment com “de dona”, quelcom que no es desitja a la lleugera i que si ho vol tan fervorosament és perquè és una dona.

Es pot dir que El Joc Misteriós sigui un manganime bo per a representació de les persones trans? La resposta és NO, ja que a part de la constant heteronorma que es relaciona amb les persones trans s’utilitza constantment a la Nuriko per fer gags humorístics sobre la seva identitat de gènere i molts personatges no la consideren una dona. Pensen: “en realitat, és un home”. D’aquí ve també el seu desig de canviar el seu cos. Per ser acceptada com a dona i no com un home disfressat que intenta ser el que no és, tal i com encara ocorre tristament a dia d’avui.

A més, resulta cruelment irònic que la Nuriko, ja com a home, s’enamori posteriorment de la Miaka quan a principis de la sèrie diu “tinc cor de dona” per venar-li el pit. Això de l’enamorament envers la Miaka reforça la idea de cisheteronorma i com que la Miaka és l’única noia amb una certa rellevància a la història que té a prop, doncs “s’enamora” d’ella.

Recapitulant:

  • El Joc Misteriós, tot i tenir un personatge principal trans, no és respectuós degut a la cisheteronorma imperant i al seu humor transfòbic.  
  • Així i tot, la Nuriko resulta d’una importància cabdal a la cultura pop perquè va ser el primer personatge trans amb què molts ens vam trobar i encara ara un dels pocs que apareix a una sèrie no centrada en aquesta temàtica.
  • La Nuriko se sent còmoda i segura com a dona. És més, la pròpia Nuriko diu “tinc cor de dona” i li suplica a la Miaka que la “converteixi en dona”. 
  • El desig de la Nuriko de tenir un “cos de dona” al final queda acomplert per mitjà de la seva reencarnació. L’única manera no polèmica d’existir. Una llàstima. 
  • No m’empasso tot el tema de la Korin i l’enamorament envers la Miaka. 
  • En fer transicionar la Nuriko cap a un home i, per tant, matar-la figuradament, l’autora la mata també literalment.