Aspectes a millorar del Saló del Manga

Aquest darrer Saló del Manga hi he passat més temps que mai: tres dies! I també l’he aprofitat molt i en general m’ho he passat molt bé... Però he copsat moltes coses que caldria millorar. Ficòmic organitza també el Saló del Còmic, però com que fa anys que no hi vaig i se celebra en un lloc diferent, em centraré només en el Saló del Manga. Hi haurà coses que siguin aplicables al Saló del Còmic, però, probablement.

1) Un Saló més accessible: Reducció del capacitisme tant com sigui possible. Perquè no tothom té la sort i el privilegi de desplaçar-se sense necessitat d’ajut i perquè hi ha qui porta criatures molt menudes (que el més recomanable seria quedar-se amb elles a casa, tranquil·les, però aquest ja és un altre debat).

a) Primer de tot: ÉS UNA VERGONYA que a cap dels palaus de la fira no hi hagi ni un remaleït ascensor. A la primera planta del Palau 2 encara es pot accedir a través d’escales mecàniques (però ja em diràs com algú en cadira de rodes hi va) o d’una rampa d’entrada de mercaderies, però la resta de palaus eren només amb escales fixes i no es podia accedir d’altra manera a les plantes superior. Hi havia lavabos als quals només s’hi podia accedir per unes escales fixes. També hi ha lavabos amb un desnivell d’un graó. I hi ha qui em dirà que això no és culpa de Ficòmic, sinó de la Fira. I jo li respondré que sí, que és culpa de la Fira, però també de Ficòmic, perquè se la sua contractar un conjunt d’edificis que no estan adaptats perquè les persones amb més dificultats s’hi puguin bellugar amb les menors molèsties possibles. Que els ascensors no es van inventar ahir, eh? I són molt necessaris.

b) No sé com anirà, però a cap lloc està indicat que hi hagi una cua preferent per gent amb discapacitat que li dificulti romandre a la cua general, un llarg recorregut entre tanques ple de gent. No he vist ningú amb cadira de rodes, crosses o bastó a la cua, però no sé si perquè se’ls treuen les ganes d’anar al Saló (sí que vaig veure un senyor amb cadira de rodes el diumenge dins del Saló), perquè realment tenen una alternativa o perquè no vam coincidir. En tot cas, si no es fa, l’ideal seria que poguessin passar per l’entrada d’acreditats amb un/a acompanyant opcional. També estaria bé facilitar l’entrada a qui duu nadons.

c) Ficòmic no hauria de tolerar coses com l’organització de firmes d’ECC per al Junji Itō i més tenint en compte els precedents amb el Hiro Mashima i Norma: repartiment de números limitats a primera hora, amb corredisses, empentes i molt enrenou. És un perill en general per a tothom i en particular per a les persones amb determinades discapacitats o que porta nadons, així com per als nens petits i la gent gran. A més, també és aquesta gent la que amb les corredisses de les persones més hàbils es queda amb cap mena de possibilitat de poder aconseguir la firma de l’autor. Molt probablement, Ficòmic disposa d’un reglament de funcionament per als salons. Hauria d’incloure una norma que prohibís i penalitzés aquest procediment per a repartició de números en autors reconeguts internacionalment. El sorteig uns dies o setmanes abans de la firma és una alternativa més equitativa i que redueix els riscos de seguretat.

2) Mesures contra l’assetjament sexual: No tinc testimonis més enllà dels propis, però sospito que l’assetjament sexual és quelcom generalitzat al Saló del Manga (com ho és a la societat). Per exemple, en aquesta edició hi va haver un moment en què un paio em va intimidar anant jo vestida de manera bastant ordinària. No em va arribar a tocar ni a dir res, però van ser uns intants molt desagradables. Merdes que em toca viure només per ser dona. No em puc imaginar el que deuen passar les dones que duen cosplays de poca tela (perquè hi ha molts homes que creuen que si una dona va amb poca roba, tenen dret de tocar-la i on i com els roti). I Ficòmic fa quelcom al respecte? Jo no ho he vist. Com a mínim, segons he pogut observar per Twitter, la Japan Weekend (que fa moltes coses amb les quals no estic d’acord) es posiciona clarament en contra l’assetjament sexual amb diversos rètols (no tinc ni idea de com atenen les víctimes i de si disposa d’alguna mena de protocol, però). A més, Ficòmic tenia una xerrada programada el dimarts a últims d’hora contra l’assetjament vers les persones que van disfressades, però finalment no es va fer. Ni tan sols apareixia a la programació definitiva. Els motius d’aquesta anul·lació? Un misteri. No hi havia prou amb fer-la a últims d’hora del darrer dia que finalment es va anul·lar (desconec si per culpa de Ficòmic) i no se’n va fer cap comentari al respecte, ni notícia a la pàgina principal. Res. Es veu que un tema tan seriós com aquest no li sembla rellevant a Ficòmic. I sospito que és perquè la majoria de víctimes són dones i la majoria d’assaltadors, homes. Mentrestant, es rep un autor com el Toshio Maeda amb tots els honors. Si això no és una declaració d’intencions, no sé què és. 

Vull que l’organitzador de la convenció més gran de manga d’Espanya es posicioni contra l’assetjament sexual i faci campanyes i posi mesures per tal de reduir-lo al màxim.

3) Dos torns laborables en comptes d’un de sol: No pot ser que els treballadors es mengin més de dotze hores de treball cada dia durant quatre dies. S’han de fer dos torns. Cadascun de 7-8 hores. (I no sé si en un cas com aquest és legal o no; el que sí sé és que és immoral.) Que no li surt a compte a les empreses? Que Ficòmic les penalitzi durament per cada treballador/a explotat/da i ja veurem si no surt a compte. En aquest Saló s’ha deixat palès que el plagi i la pirateria no poden sortir a compte. Que es faci el mateix amb l’explotació laboral.

4) Més lavabos: Molts dels lavabos, en especial els de dones i, dins d’aquests, els del Palau 2, tenien cues horribles en molts intervals. Que posin cabines transportables extres. “És que aquests aparells són molt antihigiènics i fan pudor” em dirà algú. Doncs mira, més antihigiènic és menstruar-se, pixar-se o cagar-se al damunt. I tot per cues sens fi. 

5) Controlar l’aforament de veritat: de què serveix augmentar la superfície del Saló si l’espai al qual la majoria dels assistents vol accedir (la planta baixa del Palau 2) continua sent el mateix? De què serveix si en aquest espai es concentra el gran atractiu per al gran públic (expositors comercials, “sala” d’actes 1 i altres activitats)?

No pot ser que, un cop dins del Saló, es creïn cues per accedir a un determinat espai. Hi havia cues a la Plaça Univers (entrada principal), a l’entrada que queda més a prop del Palau 1 (el del menjar) i des de la segona planta del propi edifici. Sí: en segons quins moments dels dies de màxima afluència, per sortir del Palau 2 estant a la planta de dalt no hi havia altra que la sortida de la rampa. Si fins i tot els acreditats van tenir problemes per accedir al cobetjat espai!

Cua per entrar des de la Plaça Univers al Palau 2.

Petita anècdota pròpia: el dissabte, a cosa de les 15, a l’entrada que quedava més aprop del Palau 1, amb la massificació de persones que hi havia, fartes d’esperar, es van posar a cridar a l’uníson: “¡Queremos entrar! ¡Queremos entrar!” No us penseu que em feia gaire gràcia, aquella situació.

Petita anècdota aliena: una font fiable em va explicar que per culpa dels problemes d’aforament, una dona es va veure obligada a alletar el seu nadó en un racó del Palau 4. Un cop més, un problema sense solucionar que afecta majoritàriament a persones que no pertanyen a la categoria d’home cis. Quina casualitat!!!! 

L’aforament no augmenta màgicament amb nous palaus que la majoria de la gent ni s’ha informat de què contenen, ni li interessa, ni els visitarà. Menys medalles amb l’augment de visites i de metres quadrats i més control real de l’aforament. I que els encarregats de seguretat no hagin de pagar aquests enormes errors de càlcul de qui no ha d’estar-se de cara al públic aguantant constants improperis.

Cua per baixar a la PB del Palau 2

(El que em fa por, però, és que la “solució” de Ficòmic passi per, entre altres, aïllar els fanziners un cop més.) 

6) Millorar el control de les cues: el dissabte va haver-hi un descontrol amb la cua d’entrada que va originar que es creés una cua alternativa. Un caos, vaja. Pel que sembla, però, el diumenge es va fer que el circuit de tancats fos encara més llarg, fent més voltes, perquè així pogués albergar a més gent i es reduís el risc de què es repetís la situació. Tot i que sembla que això ja va quedar solucionat (no tinc testimonis que afirmin el contrari), no s’hi val a badar! Cal tenir-ho en compte per a properes edicions.

7) Deshipermasculinitzar el Saló: no pot ser que tot estigui tant hipermasculinitzat. Tots els mangakes convidats (quatre) eren homes. Es van fer dues taules rodones en tot el Saló. Una amb set homes i l’altra amb quatre homes. Cap dona. En total, deu homes (un d’ells va estar present a les dues taules rodones). Després que si les dones no llegim còmic. Doncs massa que en llegim tenint en compte el tracte que se’ns dóna! Que molts cops sembla que només existim com a font de fanservice.

8) Millorar l’acústica: al Saló acabes amb el cap com un timbal. Hi ha una acústica terrible a tots els nivells. No pot ser que no hi hagi res que separi les “sales” d’actes ni l’escenari dels espais comuns. Hi ha contaminació mútua de so i això genera un enorme estrés auditiu. Després de dos dies seguits de Saló el que tenia més cansat era l’oïda i el cap em feia punxades per culpa d’això.

 

Sala d'Actes 1 o lloc de pas?

Aquest desordre sonor podria mitigar-se amb unes parets similars a les de la biblioteca que hi havia a l’espai de l’esperit del Japó. Així, amb un espai semitancat els sorolls de fora no arribarien tan estridents. Això permetria que el so interior fos més clar i arribés millor al conjunt de la “sala” i a la vegada el so distorsionat de dins de la “sala” no colpiria de manera tan forta la gent de fora.

La biblioteca, un model a seguir d’espai semitancat mentre no es disposi de sales de conferències.

Evidentment, l’ideal seria que les sales fossin habitacions de veritat i no espais semitancats.

9) Deixar de perseguir les paròdies sense ànim de lucre: en aquest Saló s’han tancat tres estands per plagi i/o pirateria, la qual cosa em sembla genial. El que ja no em sembla tan bé es que s’ataqui a la paròdia fanzinera i menys quan el guardó al millor “manga” espanyol ha sigut una paròdia. El món a l’inrevés! Es premia qui en treu suc (amb una tercera edició, a més) i es persegueix el fan amb pocs mitjans.

10) Polir l’ortografia: i vigilar els castellanismes!!! Que massa vegades es notava que certs textos havien estat escrits originalment en castellà i traduïts de manera automàtica i/o literal.

Combo doble. D’una banda, una castellanada. De l’altra, punts volats mal fets. I ja no parlem d’això que diu que el Quixot és una lectura recurrent a la secundària d’Espanya. En quin món alternatiu?