dissabte, 12 de novembre de 2016

Claudine...!





Títol original: Claudine...!  (クローディーヌ・・・!)
Autora: Riyoko Ikeda
Revista: Margaret
Editorial: Shueisha
Any: 1978
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Drama, crítica social, romanç
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Itàlia (Claudine)

Després d’anys d’haver llegit Claudine...! per primer cop, per fi li he fet una bona relectura. El volum compilador conté, a més, una seqüela de La Finestra d’Orfeu (Orpheus no Mado). Així doncs, dividiré la recensió en dos:

1) Claudine...!: tal i com em queixava a la recensió de L’Espasa de Paros (Paros no Ken, Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi), vaig posar-me amb aquest manga perquè creia que era yuri, però no. No té en res, de yuri. I no, tampoc és heteronormatiu (a diferència de L’Espasa de Paros, en essència).

Aquesta història tracta sobre la vida d’en Claude, a qui la majoria de la gent té l’estranya mania de dirigir-s’hi com “Claudine” només perquè té cony a l’entrecuix. Des de la meva ignorància, crec que toca basant bé el tema de la transexualitat (i més si tenim en compte l’any original de publicació), tot i que no de manera ideal. Però bé, considero trànsfoba tota aquella persona a qui no li quedi clar després de la lectura que en Claude és un home. Perquè és quelcom que es remarca i no hi ha ni matisos ni ambigüitats.

Em temo, però, que l’edició italiana utilitza una vegada un adjectiu en femení quan hauria d’emprar-ne un en masculí. Si ja normalment això resulta substancial, en una obra com aquesta encara ho és més i m’altera que la revisió no hagi sigut més acurada. Sobre el títol, vull entendre que és quelcom desagradable que se li repeteix constantment al personatge principal. Salvant les distàncies, seria una mica com el títol de la novel·la Frena, Càndida, frena! (Maite Carranza).

El dibuix és el corprenedor de l’Ikeda d’aquella època i crec que transmet molt bé tot el sentiment.

Si quelcom fluix té aquesta història, és la narració, la qual resulta excessivament ràpida. Trobo que hauria estat bé dedicar-li un sol volum per a ella sola i així s’hauria pogut desenvolupar millor.

Nota de Claudine...!: 9/10

2) Colaix (Collage*): tal i com he indicat abans, aquesta és una petita seqüela de La Finestra d’Orfeu. Està relacionada amb un personatge molt secundari, així que no llegint-la no et perds res de la història principal i tot i que potser t’esbudellis quelcom, pots consumir-la independentment de la història original.


Tenint en compte que és una història guionitzada per la Ikeda, me n’esperava més. És entretinguda i enganxa, però podria haver arribat a ser superba.

*A l’edició italiana està escrit en diferents llocs tant Courage (Coratge) com Collage. Sembla, però que el títol correcte és Collage.

Nota de Colaix: 7/10
______________________________________________________

Ho recomano? El volum ja val molt la pena només per Claudine...!, una colpidora història que cerca generar empatia en la gent cis (no sé fins a quin punt podria ser recomenable que una persona trans llegís aquesta història; en tot cas jo li recomanaria abans L’Espasa de Paros). No és perfecta, però en línies generals trobo que està prou bé. Colaix em sembla més aviat un agradable extra (ocupa més pàgines, sí, però així és com ho percebo).