Cleopatra (Machiko Satonaka)

Títol original: Cleopatra (クレオパトラ)

Autora: Machiko Satonaka

Revista: Shūkan Shōjo Friend

Editorial: Kōdansha, originalment. Per a les succesives reedicions, en aquest ordre: Kasakura Shuppan, Home-sha i Fair bell.

Any: 1975

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Històric, drama, romanç

Nombre de volums: 1 (amb reedicions al 1995, al 2004 i al 2007)

Edicions fora del Japó: Itàlia (Cleopatra, l’ultimo faraone) i França (Cléopâtre)

L’any passat feia ja molt que em volia posar amb una obra de la Machiko Satonaka... i a Itàlia hi havia publicada l’obra que ens ocupa de feia la tira... però a un preu una mica elevat: 15 €. Així doncs, quan a França se’n va anunciar una edició una mica més barata (el món a l’inrevés) vaig fer bots d’alegria.

Però qui és la Machiko Satonaka? Ella, la Riyoko Ikeda i la Yukari Ichijō conformen els tres grans exponents del shōjos èpics-dramàtics dels anys setanta (més informació aquí i aquí). La Satonaka va debutar com a mangaka el 1964, a la tendra edat de 16 anys. Ha realitzat més de 100 mangues i, dins d’aquests, més de 485 volums*! Ha presentat el programa televisiu Shōjo Comic o kaku, en què entrevista diverses (diversos?) dibuixants de shōjo mítiques; una per entrega.

Com a fervent admiradora del Tezuka, la Satonaka va lluitar activament perquè la companyia Disney reconegués que s’havia inspirat excessivament en l’obra tezukiana L’Emperador de la Jungla (Jungle Taitei, més coneguda per aquí com Kimba, el Lleó Blanc) per a la creació d’El Rei Lleó (The Lion King). Heus aquí una carta oberta de la Satonaka sobre el tema. En aquest sentit, ha sigut molt combativa i també es va oposar frontalment a certa proposta de censura sexual a l’àmbit del manga. 

Per si voleu aprofundir en la vida i obra de l’autora, us deixo aquest enllaç.

Cleopatra, com el nom indica, està dedicada la vida de la més famosa de les Cleopatres: Cleopatra VII, la darrera dels faraons. El tractament que fa la Satonaka de la vida de la Cleopatra és bastant fantasiòs i idealitzat, molt adaptat a les seves necessitats artístiques. A nivell personal, trobo que aquesta biografia se centra massa en els amors de la faraona i passa molt de puntetes per tota la resta. Per si tot això no fos poc, hi ha un enorme i imperdonable defecte: la blancor de la Cleopatra, a la qual, per si no fos poc se li fan els ulls blaus o verds, depenent de la il·lustració.

Així doncs, el meu primer contacte amb la Satonaka no va ser del tot favorable. Espero amb ànsia, però, poder-ne llegir en un futur altres còmics seus que em treguin aquest mal gust de boca. És una llàstima que a França només n’hagin arribat dues biografies.

La narració és lleugera en general. A vegades un pèl precipitada. Fer una biografia d’una gran personalitat històrica en un sol volum de manga no és gens senzill. D’altra banda, la composició de pàgines a vegades resulta una micona estranya.

Crec que, sens dubte, el millor de l’obra és el dibuix: dolç, expressiu i ple de detall. Potser a vegades una mica estètic, però res greu. Tan de bo se n’haguessin pogut conservar les pàgines a color originals a l’edició francesa. Serà que la italiana sí que les té i per això és tan cara?

L’edició francesa disposa de la portada d’una reedició que pertanyia a una col·lecció d’obres de l’autora, però es carrega el fons antic i se n’inventa un de nou. A la contraportada hi ha la imatge d’una altre reedició (la qual coincideix amb la portada de l’edició italiana), així com una firma de l’autora, una sinopsi i un text no gaire encertat sobre l’autora. Potser el preu pica una mica i més sabent que no duu sobrecobertes, però es tracta d’una edició de grandària A5 d’una editorial molt petitona. I què voleu que us digui? Prefereixo les edicions modestes i els preus mitjanament assequibles de Black Box que no les edicions d’ultramegaluxe (incomodíssimes de llegir) i els preus prohibitius d’Isan.

Ho recomano? No, tret que t’apassioni l’autora. Per començar, és racista, ja que emblanqueix la Cleopatra (i probablement, la resta dels personatges, però en ser un còmic en blanc i negre sense les imatges a color originals, no canta tant). I per continuar és una biografia molt imprecisa que se centra en un romanç descafeïnat. Merament entretingut a estones, avorrit a d’altres.

Nota global: 5’5/10

*Parteixo d’una font bastant desactualitzada, així que és possible que ja superi els 500 volums.