divendres, 11 d’agost de 2017

Dones a mig fer







Títol original: Hanjuku Joshi (半熟女)
Autora: Akiko Morishima
Revista: Yuri Hime
Editorial: Ichijinsha
Anys: 2008-2009
Demografia japonesa: Yuri
Gèneres: Comèdia romàntica, pornografia
Nombre de volums: 2
Edicions fora del Japó: França (Hanjuku Joshi), Estats Units (???, publicat per JManga; actualment inconsumible), Alemanya (Highschool Girls)
Mangues relacionats: Fujoshi a mig fer (Hanjuku Fujoshi, 半熟腐女子, història curta de 12 pàgines)

Feia la tira que tenia pendent aquest manga de la destacada autora de yuri Akiko Morishima. Tal autora es féu especialment coneguda en elaborar els dissenys per a l’anime de Yuri Kuma Arashi (així com de fer-ne el còmic).

L’obra tracta sobre dues parelles: la de les companyes de classe Ginko Chitose i Lulu Yae i la d’una alumna i una professora (parella que hauria preferit que la Morishima s’estalviés).

Tot i que l’obra té alguns elements problemàtics, en general està prou bé. I més, tenint en compte que hi ha molt de sexe i de com els autors solen espifiar-la molt en aquest punt. Fins i tot, es desmenteix cert mite del sexe entre dones cis... però també es dóna molta més importància a la penetració vaginal (amb dits) que al clítoris, el gran desaparegut d’aquest manga.

Dones a mig fertracta bastant la identitat lèsbica i ho fa amb bastant cura. Té un parell de problemes, però: el primer és el seu cissexisme. El segon, que es dóna a entendre que si ets una dona a qui li agraden les dones, només et poden agradar les dones.


La narració resulta perfectament fluïda i tot es segueix la mar de bé. Fins i tot, els flaixbacs.

El dibuix és bufó i les dues noies de la parella principal recorden molt a la Ginko i la Lulu de Yuri Kuma Arashi. S’agraeix que les escenes de sexe animin els sentits i que a la vegada no es caigui en la vulgaritat pròpia dels hentais. Normalment, en els yuris o no hi ha sexe o no és (gaire) explícit o sembla tret d’un hentai. La pega: no es fa servir cap mena de protecció, com si no existissin les MTS.

L’edició francesa coincideix amb l’estàndard: paper lleugerament grisenc, sobrecobertes i grandària de tankōbon. Però al principi, a més, té dues pàgines a color: una il·lustració i una pàgina d’un sol color (rosa al primer volum, taronja al segon) amb l’índex i un dibuixet.

Ho recomano? Sí, però no excessivament. Com a yuri està bé, però no és ni de lluny perfecte. Toca cosetes de la identitat cislèsbica que estan bastant ben tractades, però a la vegada té un pelet de transfòbia i bifòbia, així com algun altre element problemàtic. D’altra banda, si la teva OTP de Yuri Kuma Arashi és Ginko x Lulu, te’l pots prendre com un dōjinshi de la parella.

Nota global: 7’9/10