Títol original: Hanjuku Joshi (半熟女子)
Autora: Akiko Morishima
Revista: Yuri Hime
Editorial: Ichijinsha
Anys: 2008-2009
Demografia japonesa: Yuri
Gèneres: Comèdia romàntica,
pornografia
Nombre de volums: 2
Edicions fora del Japó: França (Hanjuku Joshi), Estats Units (???, publicat per JManga; actualment
inconsumible), Alemanya (Highschool Girls)
Mangues relacionats: Fujoshi a mig fer (Hanjuku Fujoshi, 半熟腐女子, història curta de 12 pàgines)
Feia la tira que
tenia pendent aquest manga de la destacada autora de yuri Akiko Morishima. Tal autora es féu especialment coneguda en elaborar els dissenys per a l’anime de Yuri Kuma Arashi (així com de fer-ne
el còmic).
L’obra tracta sobre
dues parelles: la de les companyes de classe Ginko Chitose i Lulu
Yae i la d’una alumna i una professora (parella que hauria preferit que la Morishima
s’estalviés).
Tot i que l’obra té
alguns elements problemàtics, en general està prou bé. I més, tenint en compte
que hi ha molt de sexe i de com els autors solen espifiar-la molt en aquest
punt. Fins i tot, es desmenteix cert mite del sexe entre dones cis... però
també es dóna molta més importància a la penetració vaginal (amb dits) que al
clítoris, el gran desaparegut d’aquest manga.
Dones a mig fer tracta bastant la identitat lèsbica i els problemes de les noies cis amb els seus cossos, però ho fa de manera bastant barroera i forçada, tota l’estona virant cap al fanservice. Té, a més, encara un parell de
problemes extres: el primer és el seu cissexisme. El segon, que es dóna a
entendre que si ets una dona a qui li agraden les dones, només et poden agradar
les dones.
La narració resulta
perfectament fluïda i tot es segueix la mar de bé. Fins i tot, els flaixbacs.
El dibuix és bufó i
les dues noies de la parella principal recorden molt a la Ginko i la Lulu de Yuri Kuma Arashi. Les escenes de sexe són bastant explícites, però a la vegada no es cau en la
vulgaritat pròpia dels hentais. La pega: no es fa servir cap
mena de protecció, com si no existissin les MTS.
L’edició francesa
coincideix amb l’estàndard: paper lleugerament grisenc, sobrecobertes i
grandària de tankōbon. Però al principi, a més, té dues pàgines a color: una
il·lustració i una pàgina d’un sol color (rosa al primer volum, taronja al
segon) amb l’índex i un dibuixet.
Ho recomano? No excessivament. Com a yuri està bé, però no és ni de lluny perfecte.
Toca cosetes de la identitat cislèsbica que estan bastant ben tractades, però a
la vegada diversos elements
problemàtics. D’altra banda, si la teva OTP de Yuri Kuma Arashi és Ginko x Lulu, te’l pots prendre com un dōjinshi
de la parella.
Nota global: 5’5/10
