dijous, 7 de setembre del 2017

Què és com la pols que conforma el meu món?





Títol original: Watashi Sekai o Kouseisuru Chiri no You na Nani ka (私の世界を構成する塵のような何か)
Autora: Shuninta Amano
Revista: Comic Yuri Hime
Editorial: Ichijinsha
Anys: 2012-2014
Demografia japonesa: Yuri
Gèneres: Romanç, dia a dia, amistat
Nombre de volums: 3
Edicions fora del Japó: França (All we need is love). Actualització a 6 de novembre de 2018: Espanya (The feelings we all must endure)

Amb el poquet yuri que hi ha publicat a França (aquí encara menys), no hi ha gaire on escollir i com que aquest no tenia un dibuix particularment lleig, vaig decidir donar-li una oportunitat. I això que amb aquest subtítol que s’obté en unir les tres portades, no les tenia totes (“L’únic que necessitem és amor, però l’únic que necessitem és odi, també.”). Així i tot ha resultat ser un bon manga. Dels yuris (en sentit ampli) que he provat en francès, el millor.

L’obra ens situa en un ambient universitari amb set noies que encarnen els pecats capitals. Al principi, tot resulta molt precipitat amb tantes dones amb unes fisonomies prou similars. Després la cosa s’esclareix i ja resulta tot més senzill de seguir.

Guants de làtex per al sexe. Un grandíssim detall de realitat. I mai m’ho havia trobat a una obra de ficció.

En només tres volums, l’Amano tracta prou bé temes com la grassofòbia, l’amor contra la dura realitat (l’amor no ho pot tot), la desigulatat d’oportunitats (deguda als recursos econòmics familiars individuals), les relacions tòxiques, la confiança en parella (i el temor d’esdevenir una persona controladora), les responsabilitats de l’amistat (com l’escolta activa) o l’asexualitat. També m’agrada que incorpori els guants de làtex per al sexe. Mai ho havia vist i li aporta un tint de realisme, així com tants altres detalls que no revelaré.

Pel que fa a les orientacions, es mencionen les paraules “lesbiana” i “hetero”, però no “bisexual”. Així i tot, crec que l’obra no és bifòbica per ella mateixa, sinó que els bífobs són els personatges.

La narració resulta un pèl caòtica, sobretot al principi. De tota manera, es nota que és un tema que a l’autora li costa. El dibuix encara està una mica verd i és bastant irregular: bastant maco a segons quines vinyetes i no tan treballat a d’altres. Canta també que per a les portades i les il·lustracions que hi ha a l’inici de cada volum l’Amano s’hi va esforçar especialment. Quelcom que m’agrada molt és que les set dones són de diferents alçades. També hi ha diferents menes de cos, però sense arribar a la diversitat, ja que tots els cossos encaixen en el cànon.

Un curiós heptàgon amorós.
El títol em sembla horriblement ensopit. És probable que en japonès sigui poètic i tot, però entenc la decisió de l’editorial francesa, d’agafar la primera part del text en anglès de les portades, que fa referència a una cançó famosa. Parlant de l’edició francesa: aquesta entra dins l’estàndard (tankōbon, camisa, paper i tinta bons que no arriben als nivells espanyols), però té una il·lustració a color a l’inici de cada volum, que sospito que n’augmenta el preu. Igualment no m’explico la diferència de preu entre aquest manga i Dones a mig fer, publicat per la mateixa editorial en un format gairebé idèntic. Per últim, he copsat una petita errada en el plegament de la camisa del meu tercer volum, ja que la “l” d“also” queda menjada.

Ho recomano? Sí, no és un manga perfecte, però està molt bé. Si t’agraden els romanços amb embolics i una micona d’altres aspectes de la vida, jo el provaria. Conté relacions tòxiques, però les critica bastant, així com moltíssims altres temes. Tres volums molt complets amb diverses dinàmiques que es donen entre set universitàries.

Nota global: 8’2/10