5 seinens que no faran perillar la teva feminitat (II)

Farta de sentir-te insultada quan llegeixes un manga? Indecisa perquè no saps si aquell seinen que fa tanta patxoca resultarà en un munt de fanservice de mal gust i filosofia barata? No pateixis, que la Flors és aquí per ajudar-te!

Na Bird al País de les Meravelles

6. Na Bird al País de les Meravelles (Fushigi no Kuni no Bird, Isabella Lucy Bird i Taiga Sassa): és un fet que tot i que la revista Harta és seinen, té moltes obres protagonitzades per dones amb una certa profunditat. Gairebé podria passar per una revista josei. Na Bird al País de les Meravelles és una adaptació de l’escrit autobiogràfic Viaranys Infranquejables del Japó (Ubeaten Tracks in Japan) de l’antropòloga Isabella Lucy Bird. Només he tingut el plaer de llegir-ne el primer volum i, tot i no saber del cert si és fidel, sí que puc dir que m’ha semblat molt autèntic: puces, com li sobta a la Bird que ningú robi a una botiga sense dependent, dents negres... A més, degut al seu punt de vista, no sembla un manga fet per a japonesos, sinó per a estrangers. Concretament, per a dones blanques i occidentals.

7. La germana empresonada (Hengoku no Schwester, Minoru Takeyoshi): aquesta és una obra d’allò més addictiva. Tot un thriller. Tracta sobre unes adolescents que es volen venjar de l’església. Conté amistat entre xavales, així com dones poderoses. A més, un dels personatges principals és una noia romaní molt carismàtica. Sospito que no és històricament fidel, però amb tots aquests avantatges a qui carai li importa?

La beneita dorment

8. Kasane (Daruma Matsuura): un altre còmic que enganxa un fotimer. I, a més, molt profund. Tot comença amb la Kasane, una xavala més lletja que un pecat i amb dots innates per al teatre. Com triomfarà a un món on la bellesa és un requisit indispensable en dones? Doncs amb el pintallavis màgic de sa mare, que li permet robar rostres. Aquí s’il·lustren amb molt d’encert les relacions entre dones i les dinàmiques entre dones i homes. També em fa gràcia com es tracta la relació de la Kasane amb els seus enamorats: en un segon terme total. Com un heroi heterosexual qualsevol de seinen, però ella és una heroïna. O antiheroïna. Per a la Kasane, l’amor romàntic i el sexe estan bé i tal, però tampoc n’hi ha per tant. La pega: té una micona de fanservice, però res gaire preocupant.

9. La beneita dorment i La Kyōko i son pare (Nemurubaka i Kyōko to Tōsan, Masakazu Ishiguro), més coneguts per aquí com Nemurubaka i Kyoko y Papá: els compto com un sol manga perquè són dos toms únics que estan bastant interrelacionats. Mentre que La beneita dorment tracta sobre les anades i vingudes de dues companyes de pis, La Kyōko i son pare se centra més en la família de sang. Són dues obres costumistes amb un pèl de drama i on es retrata molt bé les dones. Aquí l’autor demostra que els homes poden fer personatges femenins amb ànima. Ni àngels ni dimonis. Humanes amb virtuts i defectes.

10. La Hakumei i la Mikochi (Hakumei to Mikochi, Takuto Kashiki): un manga que escalfa el cor amb moltíssims personatges femenins diferents. Tant pel que fa al caràcter, com pel que fa a la professió i a les aspiracions de la vida. Té una gran pega, però: el yuribait constant.

Reflexió final:

Ha passat un temps des de la primera entrega d’aquesta secció. La vaig plantejar com una única entrada. Hi comentava que hauria volgut fer un top 10 ni que fos, però que la cosa es va haver de quedar tot just a la meitat. Per fi sento que he acomplert la tasca. Però li he agafat el gust, així que si trobo cinc obres més que compleixin els meus requisits, hi haurà encara una tercera part. Fet i fet, ja tinc dues candidates.